A mitjans de segle XVIII Europa es veu immersa en una situació innovadora, ingeniosa, però sobretot diferent. En aquells moments, probablement criticada i no desitjada però malgrat tot, mirant-ho amb perspectiva la majoria estaríem d’acord en afirmar que va suposar un gran avenç en la nostra societat.

Dit període, catalogat pels historiadors com a Revolució Industrial, va comportar l’adopció d’un nou instrument, la màquina, que capgirà la forma d’entendre el món fins aleshores. Suposant una important re modalització i evolució dels sistemes econòmic, social i laboral.

La realitat de canvi en la que es trobaren immersos els nostres antecessors no és massa diferent, salvant les diferències, amb la realitat que s’apropa. Una realitat protagonitzada per conceptes com ara l’automatització, la robotització i la intel·ligència artificial.

Aprofundint en l’últim, la intel·ligència artificial, coneguda també com a IA s’autodefineix com un sistema que té la capacitat de simular el pensament i el comportament intel·ligent dels esser humans gràcies a un conjunt d’algoritmes i dades, permetent-li realitzar les tasques sense la necessitat de la intervenció humana.

Cal emfatitzar que en aquest darrer any ha pres una embranzida vertiginosa, guanyant protagonisme en l’ús quotidià, però sobretot guanyant presència i interès en tot un gran conglomerat d’empreses tecnològiques que tenen com a finalitat reduir costos i augmentar la eficiència i la productivitat.

Aquesta nova realitat, prevista pels més visionaris, és possible que ja hagi començat.

És difícil determinar la quantitat total de acomiadament però un estudia realitzat per STATE OF EUROPEAN TECH 22 afirma que a nivell mundial més de 200.000 treballadors tecnològics han perdut el seu treball degut a una reducció de personal en més de 1000 empreses. (Aquestes xifres només inclouen acomiadaments amb informació sobre els plans de reducció; per la qual cosa aquestes dades, lògicament, subestimen l’escala completa dels acomiadaments). Tanmateix, el mateix estudi afirma que la tendència no és favorable per aquells que realitzin tasques susceptibles de ser substituïdes per robots, ja que en la segona mitat del 2022 hi ha hagut un increment més que notable en el nombre d’acomiadaments, així com una reducció d’oferta laboral en dit sector.

Un exemple de tot això ho el trobem en dues empreses líders del sector tecnològic que amb la finalitat de voler aconseguir un sistema més eficient i reduir costos han acomiadat a una bona part de la seva plantilla. Per una banda Twitter, adquirida recentment pel multimilionari Elon Musk, s’ha desfet en aquest final d’any d’uns 3.700 treballadors. Per altra banda, l’empresa de Mark Zuckerberg, Meta (empresa mare de Facebook, Instagram i WhatsApp), ha anunciat la decisió de desfer-se del 13% de la plantilla, que suposa una reducció de més de 11.000 treballadors.

És difícil catalogar i afirmar amb precisió , tenint en compte el context sanitari i econòmic que està sobrepassant Europa i en menys mesura Estats Units, que els acomiadaments massius d’aquestes grans multinacional siguin motivació directe d’aquesta nova tecnologia emergent, no obstant això és evident que les grans pèrdues milionàries els ha fet veure de més aprop que l’alternativa tecnològica és més econòmica i eficient. Produint d’aquesta manera que algunes empreses tecnològiques com Amazon ja hagin robotitzat i automatitzat el seu sistema de logística i que d’altres com Tesla estiguin projectant a curt termini la creació d’un robot humanoide dotat d’intel·ligència artificial, amb la intenció d’oferir mà d’obra il·limitada (Tesla Bot).

Dissortadament, pels treballadors estatunidencs la llei que els protegeix és molt més laxa que en altres països. Sense entrar en excepcions ni peculiaritats, la llei estableix que l’empresari pot acomiadar a qualsevol dels seus treballadors per qualsevol raó o motiu, sempre i quan es tracti d’un acomiadament justificat. Nogensmenys, no hi ha una llei federal que obligui a l’empresari a pagar una indemnització al treballador. (Lògicament hi ha excepcions així com peculiaritats en els contractes, clàusules, contractar una assegurança d’acomiadaments etc).

Cal tenir en compte, degut a l’organització territorial d’Estats Units, que els drets varien segons l’Estat i el tipus de treball.

Que ens diu la legislació espanyola?

A efectes jurídics tot aquest conjunt d’acomiadaments es veuen recollits pels articles 51 i 52 de l’Estatut del Treballadors, el qual etiqueta esmentats acomiadaments com “acomiadaments per causes tècniques” que fa referencia aquells acomiadament deguts a la falta d’adaptació del treballador a les modificacions tècniques que hi ha hagut en el seu lloc de treball.

No obstant això, està protegit pel dret a cobrar un indemnització equivalent a 20 dies de salari per cada any de servei en l’empresa, amb un màxim de dotze mensualitats. De la mateixa manera l’acomiadament exigeix un conjunt de formalitats legals així com la possibilitat de presentar per part del treballador una demanda per acomiadament improcedent.

És evident la situació que se’ns presenta, una situació de canvi dirigida cap un món liderat per les tecnologies, on ara la potestat de les institucions serà clau per determinar o bé una nova legislació per protegir els humans o bé una per potenciar la nova revolució.

Tot i això, no s’ha de negar ni evitar la realitat geopolítica, economia i social protagonitzada per la guerra d’Ucraïna, l’increment de la inflació, la crisi energètica, la crisi sanitària etc, que incentiva de ben segur la situació recentment exposada, evidenciant d’aquesta manera que el sector tecnològic no és immune aquesta crisi mundial. No obstant això, seria ingenu negar i amagar una emergent realitat: l’automatització del treball ja esta aquí i els acomiadament massius ja han començat.