Les noves pràctiques, que han portat els avanços tecnològics coetanis, ja estan canviant la forma en què es veurà el dret privat en els pròxims anys. La nostra comprensió del dret civil està a punt de canviar radicalment, l’única pregunta és quant temps tardarà.

Mentre noves tecnologies es despleguen, el sistema legal europeu i els codis dels estats membres es van actualitzant per permetre als tribunals de justícia respondre a les últimes controvèrsies jurídiques que se’n deriven. Això, no obstant, és lògic, no és res que no sabéssim. La pràctica de la justícia, de forma més ràpida o més lenta, ha evolucionat sempre paral·lelament als canvis socials, però el que està per venir és un trasbals absolut de les pràctiques legals establertes.

El sistema judicial no serà totalment substituït per les màquines, com els teòrics més conspiranoics difonen, almenys no a curt termini. Mentrestant, no hi ha cap dubte que el que és reconegut mundialment com a legaltech tindrà molt a dir en la forma en què els practicants desenvolupen les seves tasques. El sorgiment de noves solucions tècniques augmentarà els procediments judicials lents de la pràctica diària. No obstant, la idea d’aquest article no és aprofundir en com la legaltech contribuirà a eliminar les tasques més monòtones de les firmes d’advocats, sinó centrar-se en el techlaw (el cos deL dret que regula l’ús de la tecnologia).

A part dels canvis substancials esmentats, l’autoprotecció legal serà el proper producte de la difusió de la tecnologia. El Web3 aviat ens brindarà l’oportunitat de programar contractes intel·ligents amb la capacitat d’autoexecutar les resolucions que convinguin per cada eventual controvèrsia contractual.

Tot i això, aquesta tendència emergent, que podria descarregar el sistema de justícia estatal, no el substituirà completament. Els tribunals tradicionals tindrien l’última paraula quan fos necessari per cobrir aquells forats negres que la tecnologia encara no pot resoldre. Per exemple, els tribunals tradicionals haurien d’intervenir per resoldre les obligacions contractuals derivades del principi de bona fe en cas que aquestes fossin essencials per establir una solució legal d’acord amb les legislacions respectives.

Això sembla genial, oi? No obstant això, serien els contractes intel·ligents executables? Encara que la llei ha estat una de les pràctiques més immutables i per això la col·lisió de la llei amb la tecnologia ja està fent créixer l’aprensió dels practicants tradicionals, l’adopció dels contractes intel·ligents és només un nou format contractual, que en la majoria dels sistemes legals el format contractual és normalment acceptat per ser lliurement triat. Així, la base de la seva regulació ja s’ha establert fa anys, només cal completar-la.

Una altra cosa important a tenir en compte és que es necessitaran nous professionals. Les parts necessitarien confiar en un expert tècnic per capturar l’acord de les parts en codi o per entendre el que estaran donant el seu consentiment. I aquí és on surt el problema. Aquells qui no són advocats difícilment poden entendre acords senzills. Però un no programador estaria completament perdut per entendre fins i tot el contracte intel·ligent més bàsic.

Així, com a conseqüència, mentre aquest nou actor no pugui ser reemplaçat per IA, serà necessari que emergeixi una nova professió liberal, o millor dit, una nova especialització d’advocacia en alta tecnologia. A més a més, aquest professional tècnic hauria de tenir en realitat més autoritat que un advocat tradicional, per la raó que depèn de com es configurés la seva figura es convertirien en sentenciadors al mateix temps.

No obstant això, és evident que encara queda molt camí per recórrer, val la pena explorar-lo. Només cal imaginar quantes persones tindrien aleshores accés a la justícia. Encara que la majoria de nosaltres ho donguem per fet, només el 33% dels americans que van experimentar un problema legal en els últims dos anys van poder accedir a ajuda. Retenir aquestes xifres pot ajudar-nos a considerar si s’estan fent prou esforços per resoldre aquest problema global silenciat.